Vés al contingut

Les I Jornades de Cultura Comunitària de Terrassa pretenen ser un punt de trobada, un espai per propiciar debats amb la participació dels agents de la cultura comunitària de la ciutat i els vectors de l'ecosistema de l'ESS per teixir sinergies.

Terrassa, igual que altres grans ciutats catalanes, ha estat històricament una ciutat activa tant en l'àmbit associatiu com cultural.  Una gran part d'aquesta riquesa es deu a espais comunitaris, associacions i organitzacions de tota mena que fan possible el manteniment d’espais de trobada i propostes culturals a la ciutat.

Unes jornades per aportar solucions a les necessitats del territori, garantint una cultura comunitària que sigui lliure, antiracista i transfeminista i, contribuir a una transformació social i econòmica per un dret real a la ciutat i generar a Terrassa un sotabosc cultural més potent, inclusiu, accessible i més just.

 

Fotografies dels cartells: Crisàlide

Documents adjunts

Document
tiptric-web.pdf (377.02 KB)
Document
I Jornades de Cultura Comunitària. Terrassa 2023. 10-11 de febrer
Xarxa cultural

Volem millorar els canals de comunicació entre aquelles experiències de cultura comunitària per afavorir trobar camins de supervivència davant de situacions de crisis neoliberals. No volem esdevenir una mostra de tota la cultura comunitària de la ciutat ni construir cap agent artificial en representació de tercers, només establir ponts, canals de comunicació i xarxes. Volem també que aquests espais de trobada, formals o informals, siguin estables i permetin abordar reptes comuns com ara mancomunar recursos, bastir agendes conjuntes, diagnosticar dificultats comunes i compartir espais d’autoformació sobre sabers comuns.

Cultura antiracista

Volem fomentar una cultura comunitària que enforteixi processos i pràctiques de resistència a l’ordre colonial, al sistema de fronteres i a la jerarquització racial que estructura la nostra societat i la nostra ciutat. Volem proposar una pràctica cultural comunitària diversa, allunyada de l’eurocentrisme i el supremacisme blanc. Una pràctica comunitària que, més enllà de categories abstractes, posi al centre del diàleg de manera real, totes les experiències culturals existents al territori i que desafiï la lògica del racisme.

Cultura Lliure

Volem fomentar l’ús de la cultura lliure en els àmbits comunitaris, així com desmercantilitzar l’intercanvi cultural entre iguals. També volem allunyar dels circuits professionals els models econòmics rendistes i extractivistes del domini públic, basats en crear escassetat artificial a través de posar barreres al coneixement i les arts. Volem promoure l’accés lliure a la cultura sense intermediaris que obstaculitzen la compartició, difusió o manipulació de sabers, materials i obres entre artistes i ciutadania.

Cultura transfeminista

Volem generar cultura comunitària amb perspectiva feminista transinclusiva que visibilitzi la importància del treball reproductiu i de cures com a element essencial de la producció cultural comunitària.

Generar i enfortir una cultura comunitària que desafiï les formes de fer i pensar la cultura pròpia -i els rols propis- del cisheteropatriarcat i es recolzi en les propostes d'un feminisme comunitari que ens ajudi a tenir en compte altres variables més enllà del gènere (binarisme, identitats lgtbiq+, capacitats diverses) per bastir pràctiques veritablement horitzontals i no homogeneïtzadores.

Intervenció publico-comunitària

Volem promoure el debat sobre intervenció publicocomunitària, així com analitzar com aquesta difereix de la intervenció publicoprivada per tal de poder tractar-la amb una mirada més acurada a la seva realitat, tant des de les institucions, com des de la mateixa ciutadania.

Des de l’economia social i solidària

També estem convençudes de la potència de crear sinergies entre els agents de la cultura comunitària de la ciutat i els vectors de l’economia social i solidària. Tot i que molts agents culturals de la ciutat que operen des d’àmbits comunitaris potser no es reconeixien en el marc de l’economia social i solidària, creiem que els vincles que es poden donar en creuar experteses, infraestructures i intercooperacions poden donar respostes molt interessants per fer front a una crisi sistèmica tant en la vessant social com en l'ambiental, amb solucions aterrades a les necessitats del territori.

Taula 1: Equipaments comunitaris

Divendres 10 de febrer 19:00h a 20:30h a l'Ateneu Candela

A la taula d'equipaments, amb el Jorge Sánchez, de la Nau Bostik i la Núria Tarragó, de l’Ateneu Popular de 9 Barris, es posaran al centre del debat els límits i reptes dels espais de cultura comunitària com a infraestructura i la seva relació amb el que és públic-institucional, així com el sentit i el perquè de l'ús de diners públics. Amb l'experiència de la Nau Bostik i de l’Ateneu Popular de 9 Barris veurem la perspectiva dels equipaments comunitaris, i la potencia en l'aliança entre espais de cultura comunitària i experiències de l’economia social aterrades al territori.

El Bloc estarà dinamitzat per Carles Sala de l’entitat Communia.org, Ateneu Candela i Barri Futur. Després de les intervencions de les experiències convidades, es donarà prioritat de paraula a aquelles entitats locals amb equipaments culturals de gestió ciutadana o associativa de la ciutat que desitgin intervenir o exposar quelcom en el marc del bloc.

Experiències convidades

La Nau Bòstik és, des del 2015, un espai cultural i social de gestió comunitària ubicat a l’antiga fàbrica Bostik, al barri de la Sagrera, a Barcelona. Els seus 6.000 m2, distribuïts en naus i espais molt diversos, acullen un ampli ventall d’entitats, col·lectius, projectes i iniciatives veïnals, artístiques i vinculades a l’economia social i solidària. Un pol aglutinador d’iniciatives de transformació social.

Actualment la Bostik es troba en un moment de creixement i de construcció d’una entitat de segon grau que aixoplugui tota la potencia i diversitat d’iniciatives. D’aquesta manera, apostem per la consolidació de la Bostik com a espai de referència per al veïnat i les entitats de La Sagrera on fomentar i facilitar la seva acció social i cultural, tot implicant-los alhora en la participació dels espais deliberatius i decisoris del projecte, com en la gestió dels espais.

La Nau Bostik camina fermament per esdevenir un espai que sigui la síntesi de la potència d’un equipament de ciutat amb una mirada comunitària i que incorpori els valors de l’economia social i solidària.

més informació a la web naubostik.com

L'Ateneu Popular 9 Barris és un centre socio-cultural públic que funciona segons el model de gestió comunitària. Neix de l’ocupació veïnal, l’any 1977, d’una planta asfàltica que es va construir entre els barris de Roquetes i Trinitat Nova. Recuperant la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, aposta per ser un projecte que contribueixi a la transformació social.

Des de l’Ateneu es desenvolupen activitats culturals, educatives i processos socials orientats per valors i criteris com: democràcia i horitzontalitat, transparència, dret a la cultura i accessibilitat, proximitat i territori i autonomia. Com a part del teixit associatiu i dels moviments socials de Barcelona, l’Ateneu també recolza propostes que enforteixin aquest vincle i ajudin a tirar endavant projectes des d’un punt de vista transformador i solidari.

més informació a la web ateneu9b.net

Taula 2: Esdeveniments culturals en l’ESS

Dissabte 11 de febrer 10:30h a 12:00h a l'Ateneu Candela

A la taula de grans esdeveniments, festivals i fires, amb Kampa i Carla del Festival Esperanzah, abordarem com un teixit associatiu cultural crea un ecosistema econòmic, social i cultural de i per a la ciutat, recuperarem el fil de la «Taula d'intercanvi d'experiències: Festival Esperanzah» dins de Terrassa Cooperativa l’any 2020 (https://youtu.be/Cxo_4VTkN5k).

A la vegada, amb la intervenció de Diana de La Torre de MigrESS i el cercle d'economia social i solidària antiracista de Coopolis, volem debatre com l'economia transformadora pot ser clau en la creació de circuits de valor que afavoreixen la reproducció de la vida i, com a través de fires i esdeveniments, l'Economia Social i Solidària pot ajudar a transformar la realitat obrint i creant espais populars. L’ESS no pot ser aliena a la realitat de milers de persones migrants sotmeses a relacions econòmiques precàries d'exclusió i deshumanitzades.

El Bloc estarà dinamitzat per Maria Cardona de la Llibreria Synusia i Barri Futur. Després de les intervencions de les experiències convidades, es donarà prioritat de paraula a aquelles entitats de cultura comunitària locals que organitzin fires o festivals i que els interessi debatre al voltant de l’economia social i solidària.

Experiències convidades

L’Esperanzah! és una cooperativa per dotar-se d’un sistema de governança on músics, periodistes, administració pública i tothom pugui participar d’aquest model innovador que utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions pendents i equilibrar tantes desigualtats. Esperanzah! neix amb la voluntat de dignificar Sant Cosme bastint ponts entre la cultura i les necessitats d’un barri oblidat i estigmatitzat. Som pioners en fer visibles diferents causes socials, ambientals, culturals i humanitàries impulsant alternatives reals.

més informació a festivalesperanzah.coop més informació a coop.esperanzah.es

Des del Cercle de Migracions i economia cooperativa de Coòpolis convoquen la Fira d'economia social i solidària migrant antiracista, un espai de trobada i per teixir xarxes que permet aprofitar el potencial transformador i alteratiu de les diverses iniciatives socioeconòmiques, impulsades per persones migrades i racialitzades.

La programació de la Fira inclou la mostra de més d’un centenar de projectes d’economia solidària i popular a càrrec de col·lectius de persones migrades i/o racialitzades de diferents sectors (alimentació, tèxtil, indústria, artesania, finances, educació, consultoria, cultura i oci, cures i salut).

més informació a firaessmigrant.bcn.coop

Taula 3: Treballadores culturals

Dissabte 11 de febrer 12:30h a 14:00h a l'Ateneu Candela

A la taula sobre empreses i treballadores professionals volem fer paleses les situacions i condicions diverses de precarietat en l'àmbit de les treballadores de la cultura.

Per una banda, mostrarem i reflexionarem conjuntament amb Anna Cerdà i Jordi Oliveras, de La Murga, al voltant d'iniciatives concretes d'autoorganització de les persones i els col·lectius per fer front a situacions precàries del sector cultural; per l'altra, amb Karel Mena, de Periferia Cimarronas, veurem com es construeixen projectes culturals des de l'economia social i solidària posant especial èmfasi en la inclusivitat i la diversitat creant propostes potents per a tothom.

El Bloc estarà dinamitzat per Esther Querol Valera de les entitats El Corralito, Barri Futur i Associació Districte Zero. Després de les intervencions de les experiències convidades, es donarà prioritat de paraula a aquelles agrupacions de professionals o empreses que en l'àmbit de la cultura intenten o estan interessades en mutualitzar esforços per aconseguir millors condicions laborals, força de negociació amb administracions, negociació de recursos escassos o visibilitat en el sector.

Experiències convidades

A la pregunta de què és La Murga o què dona sentit al seu naixement i acció, la resposta no pot ser una altra que allò que ja la constitueix. La Murga és una cooperativa de consum que va néixer públicament afirmant que "la millor política cultural és una renda bàsica universal". Eixos de pensament i acció com les condicions materials d'existència, l'organització col·lectiva, la sectorialització de la cultura, la força dels símbols o l'oci com a esdeveniment col·lectiu són el nostre full de ruta i la nostra brúixola.

A partir d'aquests eixos, que no són excloents entre ells, sinó àmbits transversals que es desenvolupen de manera conjunta, definim un programa d'acció que consolidi el projecte i que pugui definir algunes respostes pròpies a les preguntes que s'obren en aquests temps de confusió i ambivalència

És un espai d'afectivitat política i d'amor negre, un projecte d'economia solidària, una cooperativa sostinguda per persones negres, afrodescendents, que té la certesa que la cultura és una forma de transformació en què és viable un espai per imaginar futurs possibles com a comunitat.

Periferia Cimarrones promou una visió positiva de l'afrodescendència i la diàspora africana. Té l’objectiu de visibilitzar col·lectius afrodescendents vinculats a les arts i a l'esfera cultural local i internacional. Impulsa iniciatives d'emprenedoria i associacionisme executats per persones negres i afrodescendents.

Comunica en primera persona les diferents problemàtiques que viu la comunitat negra, africana i afrodescendent; genera espais de sanació col·lectiva a partir de l’intercanvi, el diàleg, la història oral i el reconeixement identitari; promou espais educatius i d’expressió artística en diferents disciplines: plàstica, escènica, musical, literària, audiovisual; dona suport i impulsa artistes afrodescendents locals; programa activitats culturals i artístiques que visibilitzin artistes afrodescendents; representa a través de les arts futurs possibles, vivibles de les comunitats negres, afrodescendents; crea un espai intergeneracional, on el públic de totes les edats tingui cabuda i interrelació i visibilitza els referents de la comunitat afro existents per a la infància i la joventut amb la finalitat que es vegin reflectits i sentin que són part d'aquesta societat.

més informació a periferiacimarronas.es

Taula 4: Xarxes d'espais i cultura comunitària

Dissabte 11 de febrer 16:30h a 18:00h a l'Ateneu Candela

A la taula de xarxes d'espais i cultura comunitària, amb Francesco Russo de la Lleialtat Santsenca i de la XEC (Xarxa d’espais comunitaris) i Nora Miralles Crespo de la Comunalitat urbana de Manresa i Alejandra Valbuena d’Impuls cooperatiu de Sants, experiències que han desenvolupat xarxes de suport al voltant de la cultura, debatrem sobre els seus límits i reptes, abordant també l’habitual problemàtica relació que de vegades es genera amb agents culturals.

Compartirem amb xarxes d'espais i cultura comunitària consolidades al territori les seves experiències i recorreguts per tal de situar-nos com a ecosistema terrassenc davant del potencial i l’oportunitat d'enfortir la xarxa local a través del reconeixement mutu i les relacions properes.

El Bloc estarà dinamitzat per Alcira Padín Torres de l'entitat Llibreria Synusia, Ateneu Candela, Barri Futur i Districte Zero. Després de les intervencions de les experiències invitades es donarà prioritat de paraula a aquelles entitats de cultura comunitària locals que estiguin enxarxades en espais conjunts vinculats al sector cultural i comunitari.

Experiències convidades

La Lleialtat Santsenca és un equipament muncipal de gestió comunitària del barri de Sants dedicat al foment de la cultura, el veïnatge i la cooperació. Gestionada per la Coordinadora d'Entitats per la Lleialtat Santsenca (CELS), en l'actualitat, la nova Lleialtat és un espai accesible, proper i intergeneracional que impulsa, dinamitza i acull actvitats i projectes, promou la transformació social ofereix espais als col·lectius del barri i enforteix la vida veïnal i comunitària a través de la participació.

Un espai de referència al barri des d'on portar a terme iniciatives que aportin una visió crítica i incideix, de manera directa, en la vida de la ciutadania, enfortint xarxes i creant complicitats.

més informació a la web lleialtat.cat

 

La XEC és una xarxa de coordinació de diferents projectes gestionats de manera comunitària amb l’objectiu de construir espais horitzontals i transparents on reapropiar-se de les nostres vides des del suport mutu. Té com a objectiu generar punts de trobada, formació, creació i autoorganització, partint de la gestió comunitària de recursos col·lectius, entesa com una comunitat activa i organitzada amb formes democràtiques de governança, al voltant d’uns interessos i necessitats comunes, així com uns recursos i valors compartits.

Després de fer un treball de confluència amb la XES, es va acordar que la XEC sigui la comissió sectorial que representa els projectes de gestió comunitària dins de la XES, passant a formar part dels òrgans de governança i aliniant plans de treball per ampliar l’impacte de les activitats de la XEC.

més informació a la web xes.cat/comissions/xec

La Comunalitat de Manresa és una estructura comunitària, un espai que aplega i coordina persones que volen donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes de forma col·lectiva, comunalitzant recursos i serveis. El seru objectiu és treballar per enfortir una xarxa socio-econòmica de proximitat que ja es troba a la ciutat, però també, impulsar noves iniciatives des de l’economia informal del suport mutu i la intercooperació, entre el teixit veïnal, comercial i d’altres projectes col·lectius.

més informació a la web comunalitatmanresa.cat

Impuls Cooperatiu de Sants és la xarxa d’economia solidària, cooperativa i comunitària del barri de Sants de Barcelona.

Els objectius són: visibilitzar les iniciatives d’economia solidària del barri; compartir coneixements, experiències i pràctiques transformadores; fer xarxa i multiplicar l’ecosistema cooperatiu local; cooperativitzar nous sectors d’activitat productiva i reproductiva local; impulsar noves experiències que afrontin la resolució de necessitats col·lectives i un canvi del model econòmic cap a una societat postcapitalista, equitativa i sostenible.

més informació a la web sants.coop

Divendres 10 de febrer

  • 18.00h Obertura i inscripcions a l’Ateneu Candela: vine uns minuts abans de començar per formalitzar la inscripció, hi haurà servei de bar per demanar-te alguna cosa per beure o picar abans de començar.
  • 18.30h Benvinguda
  • 19:00h a 20:30h Taula 1: Equipaments Comunitaris

Dissabte 11 de febrer

  • 10:00 Obertura i inscripcions a l’Ateneu Candela: vine uns minuts abans de començar per formalitzar la inscripció, hi haurà servei de bar per fer un cafè i esmorzar.
  • 10:30h a 12:00h Taula 2: Esdeveniments culturals en l’ESS
  • 12:00h 12:30h Descans
  • 12:30h a 14:00h Taula 3: Treballadores culturals
  • 14:30h a 15:30h Dinar a la Tafanera: ens movem a 50 metres per gaudir de l’espai del centre social La Tafanera mentre dinem una paella vegana i un primer plat de llegums (preu del dinar: 10€, recorda fer inscripció prèvia si et quedes a dinar)
  • 16:00 Obertura i inscripcions a l’Ateneu Candela: vine uns minuts abans de començar per formalitzar la inscripció, hi haurà servei de bar per fer un cafè després de dinar.
  • 16:30h a 18:00h Taula 4: Xarxes d'espais i cultura comunitària
  • 18:30 a 20:00h Networking a Casa de la Música: ens movem a 50 metres a la casa de la música per comentar el que vulguis mentre prenem alguna cosa per veure en un espai informal amb la playlist de la Judit K.

Cartell programa

Image

Espais

Les «I Jornades de Cultura Comunitària de Terrassa» tenen lloc en espais del Districte Zero i estan molt a prop entre ells.

Carrer de Montserrat, 136, 08221 Terrassa, Barcelona

L’Ateneu Candela és un centre social situat a Terrassa i articulat amb altres espais socials. És un node d'una àmplia xarxa de persones obert a la ciutat i la seva gent. És un punt de trobada d’iniciatives comunitàries, col·lectius i entitats. És un espai autogestionat, de codi obert, de producció cultural i de comunitat. El seu motor és la gent que l'habita cada dia, la seva comunitat de sòcies i els projectes d'economia cooperativa que el componen.

més informació a la web www.ateneucandela.net

Carrer Sant Gaietà 125, 08221 Terrassa, Barcelona

El Casal La Tafanera neix de la necessitat de generar relacions de suport mutu i solidaritat entre els col.lectius anticapitalistes de Terrassa, l'esquerra independentista i les persones sòcies que formem part del Casal. Caminem amb la voluntat de treballar des del i amb el moviment feminista, el moviment per l’alliberament sexual i de gèneres, l’ecologista, l’antiracista, l’antifeixista i l’anticapitalista i per l'alliberament nacional. Volem teixir xarxa entre nosaltres, fer-nos suport, i juntes, donar impuls al moviment. El Casal La Tafanera neix amb la voluntat d’esdevenir comunitat i de treballar per i en la comunitat.

Carrer de Mare de Déu dels Àngels, 76, 08221 Terrassa, Barcelona

La xarxa de Cases de la Música és el projecte social i musical en xarxa a Catalunya, un model de gestió cultural pioner a Europa, en què entitats privades i administracions públiques treballen conjuntament per promoure la formació, creació, concerts i difusió de música moderna a Catalunya.

Mapa dels espais de les I Jornades de cultura comuntaria de Terrassa